La nostra membre, Elvira Altés, reconeguda recentment amb la Medalla d’Honor de Barcelona 🔗, ha fet feina de memòria històrica per tal d’aconseguir el reconeixement de la Rosalia Rovira en una placa de carrer a la Ciutat de Barcelona.
La descoberta de la placa tingué lloc el dilluns 24 de novembre a les 13:00 h al Carrer Sant Lluís, 14 📍.
A continuació un vídeo sobre l’acte:
QUI FOU ROSALIA ROVIRA i PER QUÈ RECONÈIXER-LA EN UNA PLACA?
Actriu i locutora, veu de Ràdio Associació de Catalunya, patí la repressió per parlar en català.
La Rosalia Neix a Barcelona, el 1903, i estudia teatre a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Entra a la companyia de teatre d’Enric Giménez, qui li ofereix actuar com a primera actriu a la companyia de l’Orfeó Gracienc. El mateix Giménez, que ja actua en el quadre escènic de Ràdio Associació de Catalunya (RAC), l’anima a presentar-se a l’emissora per fer unes proves.
Un cop superades, se li ofereix el programa infantil que s’emet per les tardes. Entra a la RAC el 1931, quan ja és una actriu consolidada en el teatre català i, gràcies a l’ajut de tècnics i responsables de l’emissora, aprèn la tasca de locutora, convertint-se en poc temps en la veu més popular i reconeguda de Ràdio Associació.
El 26 de gener del 1939 amb l’entrada dels feixistes a Barcelona la detenen i és enviada a la presó, on la hi tenen tres mesos, després dels quals torna a l’emissora per fer tasques de tècnica de so. Com que es nega a parlar en castellà amb els seus companys de feina l’acomiaden i és represaliada fins el punt que no pot treballar en cap altre ràdio ni tampoc actuar al teatre mai més.
Ha estat una figura oblidada i l’únic reconeixement que ha rebut és el 1976 en un sopar a l’Hotel Orient, organitzat pel locutor i company de la ràdio Teodor Garriga amb la intenció d’aconseguir ajut econòmic per pal·liar la seva penosa situació. Mor el 1982.
