Mireia Farriol

Mireia Farriol Gil (Barcelona 1943). Metgessa especialista en Anàlisis Clíniques i Doctora en Bioquímica, a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

És autora dels següents poemaris:
Adagio, allegro ma non troppo, lento, (Stonberg Ed. 2013),
Hágase según arte  Ed. Carena-Acidalia 2014),
col·lecció d’”ÒNIX Poesia” edició de dos poemaris:  Cadències (2015) i En l’angle de la tarda (2017),
Dies d’abelles i sabó, (Stonberg Ed. 2017),
Traducció de Miralls de la memòria–Espejos de la memoria de Pilar Plaza (Stonberg Ed. 2018), Síntesi (d’ÒNIX 2019),
Edició de NUA (Stonberg Ed.2021),
Participant en la recopilació poètica de referents femenins Dones, arbres i poesia a cura de Marta Pérez i Margalida Capellà amb el poema Garrofer solitari (Voliana Edicions, 2021).
Edició “d’Estimats anònims” traducció al castellà, francès i anglès (ÒNIX Poesia Ed.2023), Converses amb la lluna de l’armari  (ÒNIX Poesia 2025).

Ha obtingut els Premis literaris:
Flor natural als Jocs Florals de Calella, Parlem de dos (2016).
Primer premi del 28è concurs de Nou Barris, Selènic (2016).
Primer premi Miquel Martí i Pol (CCOO), Declaració de principis (2016).